Herbert Von Karajan

Grupo de cámara Acantun

jarajanHerbert Von Karajan (1908-1989) fallecío tal día como hoy, 16 de julio. Recibió a los cuatro años sus primeras clases de piano y dio conciertos a los nueve. En 1927 debutó en Salzburgo dirigiendo Fidelio, de Beethoven. Desde esa fecha fue ascendiendo durante 7 años desde correpetidor hasta director de ópera. En 1933 se hizo miembro del Partido Alemán Nacionalsocialista de los Trabajadores (NSDAP) y al año siguiente fue nombrado director general de música en Aquisgrán. A partir de 1937 fue el director de orquesta favorita en Berlín, capital del Reich.

Ver la entrada original 504 palabras más

GRANS DIRECTORS D’ORQUESTRA

GRANS DIRECTORS D’ORQUESTRA

En aquesta pàgina, vull deixar constància dels deu directors d’orquestra que, a parer meu, són els més importants del segle XX, així com d’algunes composicions de les quals ells ens han deixat interpretacions memorables, que podem escoltar gràcies al disc.

KNAPPERTSBUSCH

Ningú no ha interpretat Wagner millor que Knappertsbusch, tret de Furtwängler, del qual en parlarem després. Són preferibles els seus enregistraments en directe, sobretot, els de Bayreuth. 
 
Cal destacar:
L’anell del Nibelung de Wagner.
Parsifal de Wagner.
Els mestres cantaires de Nuremberg de Wagner.

FURTWÄNGLER

Un dels millors directors de la història i gran especialista en Beethoven i en la música romàntica alemanya del segle XIX, fins a Bruckner.
Va interpretar magistralment:
 
Tristany i Isolda de Wagner.
5ª i 9ª simfonies de Beethoven.
simfonia de Brahms.

KLEMPERER

Un director que sabia com ningú transformar una partitura en un monument majestuós i alhora pregonament humà.
 
No us perdeu:
 
simfonia de Mahler.
simfonia de Beethoven.
Fidelio de Beethoven.

HORENSTEIN

Director d’interpretacions apocalíptiques, que portava la música a extrems d’intensitat difícils d’igualar.
 
Cal escoltar:
 
8ª simfonia de Bruckner.
8ª simfonia de Mahler.
6ª simfonia de Mahler.

MITROPOULOS

Fidel als seus origens grecs, sabia fer de cadascuna de les seues interpretacions un autèntic drama.
 
Són imprescindibles:
 
3ª simfonia de Mahler.
8ª simfonia de Mahler.
Elektra de Strauss.

C. KLEIBER

Dotava les seues interpretacions d’un ritme gràcil que encomanava vitalitat. Va venir al Palau de la Música de València l’any 1999, i jo vaig tenir la sort d’aconseguir una entrada. Ens va regalar unes simfonies 4ª i 7ª de Beethoven, que mai n’oblidarem els qui vam tenir la sort de ser allí.
 
Són obres de la seua especialitat:
 
4ª i 7ª simfonies de Beethoven.
Valsos de la família Strauss.
El cavaller de la rosa de R. Strauss.

GIULINI

El gran director italià també va visitar València en 1998, per interprertar la 8ª simfonia de Schubert i la 1ª simfonia de Brahms. Tenia una sensibilitat pròpia d’un poeta de la música.
 
Il Trovatore de Verdi.
9ª simfonia de Bruckner.
8ª simfonia de Schubert.

CELIBIDACHE

Alentia el tempo d’execució de les peces que interpretava, com si volguera que la música es transformara en aire perquè la respiràrem. Vaig tenir la sort d’admirar el seu art excels l’any 1993, quan va interpretar al Palau de la Música de València la 3ª simfonia de Bruckner.

7ª simfonia de Bruckner.
8ª simfonia de Bruckner.
Quadres d’una exposició de Mússorgski.

 DÉSORMIÈRE

Extraordinari director de l’escola francesa, que va interpretar l’òpera de Debussy creant l’ambient tèrbol i oníric que la partitura demana, fent així una obra mestra insuperable.
 
Pelléas et Mélisande de Debussy.

MRAVINSKI

Gran especialista en la música rusa i, sobretot, en Shostakóvich i Txaikovski.
 
Escolteu:
8ª simfonia de Shostakóvich.
5ª simfonia de Shostakóvich.
5ª simfonia de Txaikovski.
* Article del blog del meu amic Robert Cortell